Diuen que soc sociable i amb voluntat de debatre i aprendre. Qui serà? Soc jo, la Mireia! Gaudeixo amb les estones compartides entre cafès i converses, independentment de qui siguis, d’on vinguis i què facis. Crec que el meu punt fort és l’empatia. A més, la meva passió i vocació és la divulgació de la història grecoromana. De fet, tinc un blog de cultura clàssica i ara m’estreno com a escriptora amb una novel·la històrica!

Porto tres anys i mig a la Xarxa fent activitats i coneixent la gent del barri i la seva diversitat. La nostra idiosincràsia com a barri és única a tota la ciutat. M’agrada, especialment, confluir amb la resta de la gent a la terrassa d’un bar a l’avinguda Cerdanyola. És en aquest moment quan et pregunten pels pares, quan t’assabentes de què els passa o amoïna o de quines són les seves necessitats, tant dels comerços i botiguers com dels veïns/es. És com llegir un butlletí de barri!D’aquests tres anys i mig, recordo especialment el concert del sopar popular de les Festes del Barri del 2018: tots els veïns i veïnes vam fer una rotllana al voltant d’una parella de més de 80 anys que ballava somrient i feliç mentre el fotògraf de la Xarxa ballava amb una senyora gran. També va ser especial el moment quan la Rebeca de Gilgal i jo vam fer la lectura dels noms de les víctimes de violència de gènere amb la veu trencada en un homenatge. Per últim, cada any que faig el sorteig de les Festes del Barri em toquen a mi els premis 😉